
Quan penso en què significa Abacus per a mi, no penso només en una cooperativa ni en una marca vinculada a la cultura i a l’educació. Penso en una manera d’entendre el país i la vida col·lectiva. Abacus forma part de la memòria de diverses generacions perquè ha estat, durant molts anys, un espai de recursos per a famílies, mestres i infants. I ho vol ser, amb més força, en un moment social i cultural especialment complex.
La meva vinculació amb Abacus és la d’una professional autònoma que treballa amb famílies i docents, i que participa al Consell Rector des de la voluntat de contribuir a un projecte que considera valuós. Per això la meva mirada sobre el projecte és sobretot educativa i humana.
En un temps marcat per la rapidesa, la digitalització i el consum constant d’estímuls, valoro que Abacus continuï defensant espais de criteri, de trobada i de cultura compartida. Em sembla important que sigui una institució que no funcioni únicament segons la lògica del benefici econòmic, sinó també amb la lògica de la responsabilitat social i comunitària. El cooperativisme, en aquest sentit, no és només una forma de gestió: és una manera d’entendre les relacions, la presa de decisions i el compromís amb el bé comú.

Treballant amb famílies i escoles, veig sovint la necessitat de referents estables i de llocs que ajudin a donar sentit. I Abacus aquí hi té un lloc singular: perquè connecta educació, cultura i comunitat. I perquè manté viva una idea que considero essencial: que educar no és només preparar per produir, sinó ajudar a créixer persones capaces de repensar, crear, compartir cultura per conviure i participar amb sensibilitat.
Formar part del Consell Rector m’ha fet valorar encara més la responsabilitat de sostenir un projecte col·lectiu amb mirada llarga. El 2025, per a mi, ha mostrat com Abacus pot ser una institució fonamental per construir país a través de la cultura i l’educació, anant encara més enllà dels ideals que ens van fer néixer.


