En Thiago surt corrent de l’escola amb una pilota als peus i la motxilla mig oberta. Té sis anys i encara té aquella manera de córrer desordenada que sembla que hagi d’acabar sempre a terra. Quan veu la seva mare a l’altra banda de la porta, accelera encara més per abraçar-la. Uns metres enrere apareix en Biel, el germà gran, de vuit anys, més tranquil però igual d’excitat: avui ha començat a imaginar un personatge per a un videojoc en un taller de l’escola i no para d’explicar-li idees.
La seva mare els escolta mentre mira el rellotge. Ha sortit abans de la feina per poder-los recollir però sap que l’endemà no tindrà tanta sort. El seu pare treballa en una empresa logística amb horaris canviants i ella encadena jornades llargues en un supermercat. Cada inici de curs és el mateix: una cursa constant per intentar encaixar horaris, criança i economia domèstica.
A l’escola fan algunes activitats extraescolars i els nens hi van alguns dies. Però no n’hi ha cada tarda ni cobreixen totes les hores que els pares encara treballen. I, de fet, tot i que l’AFA fa esforços perquè els preus siguin assequibles, ells no poden permetre’s pagar totes les activitats. Moltes famílies no poden assumir el cost d’omplir tota la setmana d’extraescolars. Per això, com tantes altres llars, la família d’en Thiago i en Biel ha acabat convivint amb la sensació permanent d’anar ajustant peces impossibles.
Una solució EXTRA!
Fa unes setmanes, però, mentre compraven material escolar en una llibreria Abacus, un cartell els va fer aturar-se: “EXTRA EXTRA! Activitats extraescolars gratuïtes”. La primera reacció va ser d’incredulitat. Després, curiositat. I finalment, alleujament. Per primera vegada, la possibilitat que els seus fills participessin en activitats creatives fora de l’horari escolar deixava de semblar un luxe reservat als altres.
La història d’en Thiago i en Biel és també la de milers de famílies. I explica una realitat que sovint queda fora del debat educatiu: les desigualtats no s’acaben quan sona el timbre de l’escola. Moltes vegades és precisament a partir de 2/4 de cinc de la tarda quan aquestes diferències es fan més visibles. S’estima que a Catalunya la majoria d’infants i adolescents dediquen 5 hores setmanals a aquestes activitats, la qual cosa significa 190 hores anuals d’aprenentatge en activitats de tota mena. Però prop del 40% dels nens de famílies amb rendes baixes, uns 140.000 alumnes d’entre 6 i 15 anys, no tenen accés a extraescolars.
Un dret i una qüestió d’equitat
Durant anys, les activitats extraescolars han funcionat com una frontera silenciosa entre infants que poden ampliar experiències i descobrir habilitats, i infants que no hi poden participar amb regularitat per motius econòmics o de conciliació. Mentre alguns nens i nenes fan música, teatre, robòtica o esports diversos dies a la setmana, d’altres passen moltes tardes sols a casa o davant d’una pantalla.
Diversos estudis han alertat que questa desigualtat en l’accés al lleure educatiu té conseqüències directes sobre les oportunitats de futur. Les activitats fora de l’horari lectiu no són només un complement: són espais on es desenvolupen habilitats socials, creatives i emocionals; on es desperten vocacions; on es reforça l’autoestima i la curiositat. Per això, cada vegada més experts insisteixen que garantir activitats educatives accessibles durant el curs no és una qüestió accessòria ni assistencial. És una qüestió d’equitat.
Activitats a Catalunya i al País Valencià
Amb aquesta idea neix “EXTRA EXTRA!”, el projecte d’activitats extraescolars gratuïtes impulsat per Abacus. Una iniciativa que aquest curs ja ha arribat a més de 6.000 infants d’arreu de Catalunya i el País Valencià i que posa al centre una idea senzilla però poderosa: cap nen o nena hauria de quedar exclòs d’aprendre, crear i descobrir pel fet de no poder-ho pagar.
La iniciativa connecta directament amb la missió fundacional d’Abacus. La cooperativa va néixer fa gairebé seixanta anys impulsada per mestres i famílies que compartien una convicció molt clara: l’educació i la cultura havien de ser accessibles per a tothom. Aquella voluntat inicial d’oferir recursos educatius útils i de qualitat continua plenament vigent avui. I projectes com “EXTRA EXTRA!” en són una expressió contemporània.
L’ambició del projecte no és només oferir activitats gratuïtes, sinó garantir que siguin activitats de qualitat, estimulants i connectades amb els interessos dels infants d’avui.
Per això, “EXTRA EXTRA!” aposta per tallers que fomenten la creativitat, l’enginy i la curiositat. Activitats en què els nens i nenes passen de ser consumidors de continguts a convertir-se en creadors. Tallers de disseny de videojocs, de creació amb impressores 3D, d’art urbà, de rap i expressió oral, de creativitat digital o de construcció de projectes propis.
Passar-s’ho bé… i aprendre!
L’objectiu no és només que s’ho passin bé sinó que descobreixin capacitats que sovint no emergeixen en l’espai estrictament acadèmic. El projecte ha tingut una acollida especialment significativa en barris i municipis on moltes famílies tenen dificultats per accedir a aquest tipus d’activitats. I això no és casual. Abacus ha volgut que la universalització de les extraescolars sigui també una manera de reduir desigualtats socials i territorials.
Des d’aquesta perspectiva, “EXTRA EXTRA!” és molt més que una campanya puntual. És una manera d’entendre el paper que una cooperativa com Abacus pot tenir en la societat: no només com a xarxa de llibreries o projecte cultural, sinó com a agent compromès amb l’educació i amb la igualtat d’oportunitats.
A Santa Coloma, els pares d’en Thiago i en Biel ja no viuen les tardes amb la mateixa angoixa. Però el més important no és això. El més important és que ara els seus fills tenen accés a espais que abans els quedaven lluny. En Biel parla entusiasmat del personatge que està creant en un taller de videojocs. En Thiago ha descobert que li encanta jugar amb colors, formes i textures.
I això, en el fons, és el que defensa el projecte “EXTRA EXTRA!”. Que la creativitat no sigui un privilegi. Que la curiositat no depengui del codi postal. I que cap infant quedi fora d’aquelles experiències que poden canviar la manera com mira el món i com s’imagina a si mateix dins d’aquest món.
