L’Emma té 22 anys, estudia Psicologia i viu en una ciutat que, fins fa no massa, se sentia molt seva. Aquest matí ha rebut a casa un manual de la universitat comprat per Amazon. Li sortia més barat, arribava més ràpid i, com tants joves de la seva generació, fa temps que s’ha acostumat a la comoditat del clic.
A la tarda surt a buscar un regal per a una amiga. Vol entrar a la llibreria del barri on havia comprat llibres des de petita però quan arriba a la cantonada s’atura: la persiana està abaixada i a l’aparador hi ha un cartell d’“Es lloga”. Continua caminant i, de sobte, mira el carrer amb uns altres ulls. Les botigues que veu són les mateixes franquícies que va trobar el cap de setmana passat a Amsterdam quan va anar·hi a visitar uns amics; però és que són les mateixes marques que recorda del viatge als Estats Units que va fer l’estiu passat amb els pares. Fins i tot la papereria on anava petita, ara és un punt de recollida de paquets, també d’Amazon. Contrariada, intueix que allò que està desapareixent dels carrers no és només el petit comerç. És una manera de viure la cultura, la ciutat i la comunitat.
Al vespre, a casa, mentre rumia què pot fer davant d’aquesta realitat, rep un correu amb un missatge senzill: Abacus Més. Hi entra per curiositat. Ella és sòcia de la cooperativa de tota la vida però més enllà d’una botiga… per què ara diuen que és més?
Ser forts davant dels canvis
La història de l’Emma és la de tantes persones que veuen com el seu entorn canvia i tot va a parar a mans d’uns pocs. La història d’unes ciutats que tendeixen cada vegada més a assemblar·se entre elles. Els grans oligopolis digitals concentren consum, informació i entreteniment, mentre desapareixen espais de proximitat que donaven identitat i vida cultural als barris. La mateixa lògica que uniformitza els aparadors de les botigues també uniformitza els continguts que llegim, dicta amb quines llengües hem de parlar i de quina cultura hem de consumir.
Davant d’aquesta realitat, Abacus reivindica una idea clara: per poder ser útils a la cultura i a l’educació cal continuar sent independents. I això, avui, no és una idea abstracta. Vol dir tenir capacitat de decidir, de créixer i de construir projectes propis sense dependre de fons d’inversió, de plataformes globals ni d’interessos allunyats del territori.
Això és, en essència, el projecte Abacus Més. Perquè Abacus és molt més que la xarxa de llibreries independents més important del país. És també una cooperativa amb 58 anys d’història dedicada a enfortir l’educació, la cultura i la llengua. És una comunitat de centenars de milers de persones sòcies que comparteixen la idea que la cultura i l’educació no són només un mercat, sinó un bé comú que cal protegir i fer créixer.
Un actor cultural de primer ordre
Durant dècades, Abacus ha format part de la vida quotidiana de moltes famílies. Ha estat present a l’inici de cada curs escolar, en els primers llibres llegits, en els regals d’aniversari, en els materials per aprendre, crear i imaginar. Però en els darrers anys, la cooperativa ha fet també un pas endavant per convertir·se en un actor cultural de primer ordre.
Avui, Abacus és també editorials independents que aposten per continguts de qualitat i en català. És revistes i diaris que aporten reflexió i debat en un context dominat per la immediatesa i la desinformació. És projectes audiovisuals que expliquen històries des d’aquí, en la nostra llengua, amb voluntat de contribuir a una societat més crítica, plural i democràtica. En un moment en què les grans plataformes globals decideixen què llegim, què escoltem i què mirem, disposar d’espais propis de creació i difusió cultural és també una forma de sobirania. I per a una llengua com el català, això és especialment rellevant. Sense una xarxa potent de llibreries, editorials, mitjans i producció audiovisual, la cultura perd presència, centralitat i capacitat de futur. Per això, quan Abacus defensa el comerç de proximitat, no està parlant només d’un model econòmic. Està defensant una manera d’entendre les ciutats i el país. Quan tanca una llibreria o una papereria de barri no desapareix només un negoci: desapareix un espai de trobada, de conversa, de recomanació, de descoberta cultural. Desapareix una peça de la vida comunitària.
Reforçar la independència
El projecte Abacus Més neix precisament de la voluntat de reforçar aquesta independència i aquesta capacitat de futur. Actualment, la cooperativa destina cada any milions d’euros al pagament de lloguers. Són recursos que acaben marxant del projecte i que no poden revertir directament en més educació, més cultura o més capacitat de creixement. La proposta és transformar aquesta despesa en patrimoni col·lectiu. Comprar els espais des d’on es desenvolupa l’activitat cooperativa per garantir estabilitat, autonomia i fortalesa a llarg termini. En altres paraules: fer que els recursos de la cooperativa serveixin per consolidar la cooperativa mateixa.
Aquesta és la lògica de les aportacions a capital vinculades a projectes immobiliaris concrets que impulsa Abacus. Les persones sòcies poden participar en el creixement del projecte amb una inversió avalada pels mateixos immobles i amb un retorn fix anual. Però el retorn més important és un altre: contribuir a construir una estructura cultural i educativa més sòlida, més independent i més arrelada al territori.
Casa Abacus, el primer repte assolit
La primera gran fita ha estat Casa Abacus, al cor del Raval de Barcelona. Un espai que avui ja funciona com un centre de creació de continguts culturals i audiovisuals. Però el projecte continua creixent amb nous locals i nous espais a diferents ciutats del país. El cooperativisme sempre ha tingut aquesta capacitat: convertir esforços individuals en eines col·lectives de transformació. I això és especialment important en un context en què sovint sembla que les decisions econòmiques i culturals quedin lluny de la ciutadania. Abacus Més reivindica justament el contrari: que les persones encara poden decidir quin model cultural, comercial i educatiu volen per al seu país. Perquè Abacus no vol ser només un espai de consum cultural. Vol continuar sent una eina útil. Útil per a les escoles, per als infants, per als joves, per a les famílies, per als creadors i per a la societat. Aquesta utilitat és la que explica que, gairebé seixanta anys després del seu naixement, el projecte continuï viu i capaç de reinventar·se.
Quan l’Emma tanca l’ordinador aquella nit, entén que el preu real d’algunes comoditats quotidianes, aquest impuls a cop de clic, no apareix a la factura i només beneficia uns oligopolis sense ànima ni voluntat de fer una societat millor. Té a veure amb els carrers que perden identitat, amb les persianes que ja no tornen a pujar i amb les llengües que cada vegada tenen menys espais on ser visibles i útils. Però també descobreix que encara hi ha alternatives. Que encara hi ha projectes col·lectius disposats a defensar una altra manera de fer empresa i de construir cultura col·lectiva. L’endemà, la novel·la per a la seva amiga la compra en una llibreria Abacus. Pot semblar un gest petit. Però és precisament així com comencen els projectes importants. Aquells que no pot decidir cap algoritme.
