- La revista d’història d’Abacus analitza per primera vegada l’inventari que van fer els agents borbònics del tresor de la Generalitat, després de l’ocupació de Barcelona
- De les 205 peces del tresor de la Generalitat, avui només se’n conserven 28, repartides en 11 museus i institucions nacionals i internacionals
La revista d’història Sàpiens, editada per Abacus, destapa, en el número d’octubre, l’espoli que van fer les tropes de Felip V del tresor de la Generalitat, al final de la guerra de Successió. Per primera vegada, s’analitza el valor dels béns acumulats per la màxima autoritat política catalana, segons un inventari elaborat per agents de la nova administració borbònica i localitzat a l’Arxiu General de Simancas (Valladolid).
Fins a inicis del segle XVIII, la Generalitat de Catalunya havia reunit un patrimoni únic i amb un gran valor econòmic i artístic, iniciat a mitjan segle XV amb la voluntat de prestigiar la institució. El tresor estava format per reliquiaris, calzes, canelobres, vestimenta litúrgica, escultures i tapissos, elaborats amb metalls nobles i pedres precioses.
Després de la victòria de les tropes borbòniques, el decret de Nova Planta va abolir la Generalitat i les Corts Catalanes. El palau de la plaça de Sant Jaume es va convertir en la seu de la Reial Audiència, un òrgan que depenia exclusivament de Castella. En aquell moment, un grup d’agents borbònics va inventariar tots els béns preciosos de l’administració catalana per conèixer l’abast del botí, valorat en unes 12.000 lliures barcelonines de l’època —una suma extraordinària, al segle XVIII.
“El document de Simancas és molt important perquè, de totes les peces inventariades, la Reial Audiència explica i justifica quines vol quedar-se”, assenyala Agustí Alcoberro, professor d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona i assessor del reportatge. Segons l’estudi inèdit de Sàpiens, d’aquelles 205 peces documentades el 1718, avui només se’n conserven 28. Algunes encara es custodien a la sagristia de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat —com ara un reliquiari amb el fèmur de sant Jordi—, però moltes d’altres estan repartides entre 11 museus i institucions nacionals i internacionals, com l’Institut d’Art de Chicago, el Museu del Louvre i el Museu de Filadèlfia.
“La voluntat d’aquest reportatge no és només posar en relleu el tresor de la Generalitat espoliat per les tropes borbòniques, sinó també impulsar la localització de noves peces de les quals s’ha perdut la traçabilitat, i contribuir al reconeixement d’aquest llegat arreu del món”, conclou Clàudia Pujol, directora de la revista Sàpiens.
