- Més de tres mil peces de les antigues colònies espanyoles de Guinea, el Marroc i les Filipines es troben actualment als museus catalans
- La revista d’història publica, en exclusiva, els resultats d’una investigació coordinada per la Universitat de Barcelona sobre l’origen d’aquestes peces
- Entre els traficants, destaca la figura del primatòleg Jordi Sabater Pi, que, a través del centre Ikunde, de Guinea, tenia el monopoli de la venda d’animals vius a Europa
La revista d’història Sàpiens, editada per Abacus, publica en exclusiva aquest mes de gener els resultats de (Tr)african(t)s, un programa pioner a l’estat espanyol en l’àmbit de la descolonització de museus, dirigit per la Fundació Solidaritat UB i el Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials de la Universitat de Barcelona.
Seguint la línia d’altres museus europeus, durant dos anys, una quinzena d’investigadors i una setantena de col·laboradors s’han dedicat a rastrejar la traçabilitat de les col·leccions de set museus catalans: el Museu Etnològic i de Cultures del Món; el Museu de Ciències Naturals de Barcelona; el Fons Jordi Sabater i Pi; el Museu Darder, a Banyoles; el Museu de la Pell, a Igualada; el Museu de l’Art de la Pell, a Vic, i la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, a Vilanova i la Geltrú.
Saquejos, campanyes militars de càstig, missions evangelitzadores, expedicions científiques i etnogràfiques, i compres per part de col·leccionistes privats són l’origen de les més de tres mil peces i espècimens que diversos museus catalans custodien i exhibeixen de les antigues colònies espanyoles de les Filipines, el Marroc i Guinea.
Segons aquest estudi, figures com el veterinari i taxidermista Francesc Darder, el director del Museu Etnològic August Panyella i el primatòleg Jordi Sabater Pi van ser algunes de les peces clau de l’engranatge d’aquest espoli patrimonial.
Per exemple, “a partir de la correspondència de Sabater Pi amb el director del Zoo de Barcelona, Antoni Jonch, hem pogut saber com funcionaven les lògiques colonials i com el primatòleg es va beneficiar del negoci de caça i d’exportació d’animals vius a Europa, més enllà de l’episodi del Floquet de Neu”, explica l’antropòleg Gustau Nerín, un dels membres de l’equip investigador.
Amb aquest dossier, la revista Sàpiens vol sumar-se a un debat que actualment sacseja tota la xarxa de museus europeus i que va molt més enllà de reparar els drets de propietat d’unes peces adquirides durant la dominació colonial.
