- El Premi a la Millor Recerca se l’endú el projecte d’identificació dels cossos de Cuelgamuros, liderat per Queralt Solé, i el Premi Internacional és per a Emperor of Rome, de Mary Beard
- La pel·lícula El mestre que va prometre el mar, de Patricia Font, el programa En guàrdia!, de Catalunya Ràdio, i l’exposició Bèsties, del MEV, entre altres guardonats de la nit
- Els premis s’han atorgat en el marc de la Nit de la Història, que per tercer any consecutiu organitza aquesta publicació que edita la cooperativa Abacus
La historiadora Mary Nash ha rebut aquest vespre el Premi d’Honor de la Història, el guardó més destacat dels sis que ha lliurat la revista Sàpiens, editada per Abacus, en la tercera edició de La Nit de la Història, que s’ha celebrat al Petit Palau del Palau de la Música Catalana i que ha estat conduïda per l'actriu Alba Florejachs. Enguany, la cantautora Anna Andreu ha estat la veu musical de la nit.
Més de cinc-centes persones –entre les quals es trobaven els historiadors més rellevants del país– han ovacionat la catedràtica emèrita en Història Contemporània de la Universitat de Barcelona mentre recollia el premi, que ha entregat Borja de Riquer, Premi d'Honor de la Història de 2023.
Nash ha estat escollida guanyadora de manera unànime per un jurat compost de catedràtics i historiadors de les diverses universitats dels Països Catalans: Maria Barceló Crespí, Rosa Congost, Jaume Dantí, Montserrat Duch, Andreu Mayayo, Isabel Rodà, Flocel Sabaté, Josep M. Solé Sabaté i Jordi Creus. El jurat ha destacat la importància de Nash en “haver estat la introductora de l’estudi de les dones a les universitats de l’Estat; primer com a investigadora, després com a docent i més endavant com a creadora de grups de recerca” i per “la repercussió de les seves investigacions a escala internacional. És el Cruyff de la historiografia catalana”.
En el seu discurs d'agraïment, Nash ha afimat que "investigar la història de les dones qüestionava el cànon comú que havia projectat el masculí com a norma universal i exclòs el femení de la història". La Premi d'Honor també ha fet una al·lusió al present: "en un moment de crisi democràtica com el que ens trobem, ens correspon com a historiadores i historiadors la recerca i la difusió dels coneixements històrics per posar de manifest els processos de desigulatat del passat i garantir els valors del dret, de la igualtat i de la democràcia".
Mary Nash, nascuda a Irlanda el 1947 i establerta a Barcelona, és una historiadora clau en l'estudi del feminisme. Pionera dels estudis de gènere, ha dedicat dècades a reivindicar el paper de les dones, especialment durant el franquisme, quan moltes van ser silenciades i reprimides. La seva obra, que inclou Rojas: Las mujeres republicanas en la Guerra Civil Española, dona veu a les dones que van lluitar per la llibertat i la igualtat en contextos d'opressió. Nash ha combinat la recerca històrica amb un compromís actiu pel feminisme, defensant els drets de les dones en fòrums acadèmics i socials d'abast internacional.
Amb aquest reconeixement, Mary Nash s’ha convertit en la tercera guardonada amb el Premi d’Honor de la Història, després dels historiadors Eulàlia Duran i Grau (2022) i Borja de Riquer (2023).
Els premis que reconeixen el conjunt de la historiografia catalana
Els Premis Sàpiens, que es van crear el 2022 amb motiu del vintè aniversari de la publicació, volen ser un reconeixement a les aportacions més rellevants en el sector de la historiografia del nostre país, tant en l’àmbit de la recerca com pel que fa a la divulgació.
L'editor de la revista Sàpiens,Jordi Creus, ha dedicat unes paraules a la revista Camacuc, "una publicació que,com el Petit Sàpiens, està dedicada als més petits de la casa, als nens i a les nenes valencians, i que malauradament ho va perdre tot a causa dels efectes de la Dana". Creus també ha recordat que Sàpiens, que és la revista d'història més llegida a Catalunya, forma part d’Abacus, una cooperativa que manté el seu objectiu fundacional ben vigent. “I la mateixa revista Sàpiens, com l’acte d’aquesta nit, són una demostració de la voluntat de l’Abacus d’avui, la voluntat de ser útils a la societat i d'esdevenir un punt de trobada d'idees i projectes que enforteixin la indústria cultural per ajudar a crear també un país més culte i, per tant, millor”.
Al seu torn, la directora de Sàpiens, Clàudia Pujol, ha remarcat la importància de la història a l'hora de forjar una identitat i un relat col·lectiu, ha dit, "que cada generació va reescrivint". Citant el poeta valencià Vicent Andrés Estellés, Pujol ha reivindicat també el dret a l’alegria, "el dret d’aferrar-nos, a pesar dels molts infortunis, als petits plaers que ens omplen de felicitat", especialment "en un any en què sembla que només pugui triomfar el discurs de la mesquinesa, de l’egoisme i de la por".
A més del Premi d’Honor de la Història, durant la gala s’han atorgat cinc guardons més que reconeixen les aportacions més rellevants en l’àmbit de la història, tant en recerca com en divulgació.
El Premi a la Millor Recerca ha estat per a la professora d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Queralt Solé, pel projecte d’identificació dels cossos de Cuelgamuros. Batejat pel franquisme com a Valle de los Caídos, allotja una tomba faraònica amb 10.000 cossos de combatents republicans procedents de fosses comunes d’arreu de l’Estat. El jurat ha destacat les tasques de recerca dirigides per Queralt Solé per “posar nom i cognoms a aquests cossos, fins ara anònims, i des de fa anys reclamats pels seus familiars”, així com “la importància que té aquest projecte per a la recuperació de la memòria històrica”. En nom de Solé ha recollit el premi l'historiador i documentalista David Tormo, que ha destacat que la investigació "ha fet possible acostar-nos a cententars de vides d’homes i homes que van morir al front, assassinats per les seves idees".
El Premi a la Millor Obra de Ficció Històrica ha estat per a la pel·lícula El mestre que va prometre el mar, protagonitzada per Enric Auquer i Laia Costa. És l’única categoria dels premis que ha estat escollida per votació popular: més de 3.000 persones van poder escollir una d’entre les deu obres que prèviament havia seleccionat un jurat professional. El mestre que va prometreaporta una reflexió important sobre el compromís educatiu, la memòria històrica i l'impacte dels ideals en un context d'opressió. El premi l'han recollit Patricia Font, directora de la pel·lícula, Albert Val, guionista, i Francesc Escribano, autor de la novel·la homònima i productor del film. En paraules d'Escribano, El mestre que va prometre el mar "ha sabut trobar l’equilibri entre el crim que van cometre els feixistes quan van assassinar el mestre republicà Antoni Benaiges i el crim que hem comès nosaltres en oblidar-lo i esborrar-lo durant tots aquests anys".
El Premi a la Millor Iniciativa de Divulgació Internacional ha estat per a Emperor of Rome: Ruling the Ancient Roman World, de Mary Beard, una de les divulgadores històriques del món clàssic més reconegudes a escala internacional. Emperor of Rome repassa 30 emperadors romans al llarg de tres segles clau de la història de la capital imperial, i ho fa en tots els àmbits: des dels més èpics fins al més íntim. Beard, que no ha pogut assistir a l'entrega dels premis, ha agraït el guardó a través d'un vídeo en nom de la seva persona i dels romans, sense els quals, ha afirmat, la seva obra no hauria estat possible.
El Premi a la Millor Iniciativa de Divulgació en l'àmbit dels Països Catalans se l’ha endut l’exposició Bèsties. Els animals en l’art medieval, del Museu d’Art Medieval de Vic. Una mostra insòlita i fascinant sobre els animals en l’art medieval amb més de 700 peces exposades que, en paraules del jurat d'aquesta categoria, "té la capacitat per convertir en fascinant i portar fins a l'actualitat un aspecte tan concret de l'art medieval". Judit Verdaguer i Marc Sureda, conservadors del MEV i co-comissaris de l'exposició, han recollit el premi i han remarcat la "importància de la feina de divulgació que s'ha fet per construir nous relats museístics i fer arribar l'exposició a tots els públics". Una exposició que ben aviat "es podrà gaudir digitalment i de forma immersiva".
Finalment, la redacció de la revista Sàpiens ha atorgat el Premi Especial Sàpiens al programa En guàrdia!, de Catalunya Ràdio, “per la seva perseverança i capacitat de divulgació, per apostar per un mitjà com la ràdio i per ser un referent per als amants de la història”. Enric Calpena, director i presentador d'un espai que ja porta més de mil programes, ha agraït, emocionat, la distinció, i ha destacat la "manera d’explicar la Història, amb rigor, fent servir els recursos narratius de la ràdio, amb els millors especialistes i sempre en català".
