La presidenta sortint i la futura presidenta reivindiquen el cooperativisme, la cultura i l’educació com a motors de transformació social i es conjuren perquè Abacus segueixi sent una institució forta i de referència.
Falten pocs dies per a la celebració de l’assemblea general d’Abacus que suposarà el comiat de Maravillas Rojo, la Mavi, al capdavant de la cooperativa després de 9 anys. Una presidència que ha afrontat reptes importants, com la fusió amb SOM o la pandèmia de la COVID19. Però sobretot, un mandat que ha posat les bases per un Abacus més fort i més reconegut com a institució que incideix en la cultura i l’educació del país.
I és en aquest context que es produeix el relleu al capdavant d’Abacus. Marta Aymerich, doctora en medicina i directora de l’eHealth Centre: Centre de Recerca en Salut Humana i Planetària, fa 4 anys que va entrar al consell rector i ara, animada per la mateixa Mavi, assumirà la presidència de la cooperativa.
Ens trobem amb la Marta i la Mavi a la Sala Juli Vela de l’edifici del Carrer Perú de Barcelona. Les dues tenen ganes de parlar, d’explicar-se i donar-se consells. Però sobretot es nota la voluntat que aquesta nova etapa que obre Abacus estigui plena d’encerts, com ho han estat aquests anys de la Mavi al capdavant de la cooperativa.
En aquests anys de presidència, la Mavi ha parlat en moltes ocasions de l’ànima d’Abacus. Mavi, ara que hi haurà una nova presidenta de la cooperativa podries explicar-nos on es troba aquesta ànima…?
MAVI. L’ànima és un intangible, no és fàcil trobar-la! Jo tenia una obsessió quan vaig entrar a Abacus: trobar el per què d’Abacus, el sentit, la raó de ser d’una organització. No tant el que fa, sinó el per què ho fa. Crec que l’ànima d’Abacus és precisament ser un projecte col·lectiu, amb una singularitat: fer de l’educació i la cultura la base transformadora de la convivència i del progrés. Com més complex és el context, com més situacions inestables hi ha, més important és tenir clar el sentit d’allò que fem, perquè això és el que dona consistència a una organització.
MARTA. El sentit d’una institució, d’un grup humà, és el que per a mi fa que la vida sigui més interessant. Jo soc una apassionada de les persones quan actuen conjuntament. I aquí, que aquest treball de tots es fa per la cultura i per l’educació, és el súmmum de per què creixen les societats, de per què es fan fortes i de per què és més difícil que s’hi imposin tiranies. Quan les societats són més cultes i més educades, són més justes. La il·lusió es converteix en propòsit i això és la meravella d’una ànima col·lectiva.
Creieu que aquest propòsit està prou estès en el conjunt de la cooperativa? Quins reptes queden per endavant?
MAVI. Nosaltres tenim un model d’empresa que posa les persones i l’equitat al centre de la gestió i això és força difícil. Ho fem com una empresa que comparteix la propietat, que basa el sistema de gestió en la participació i l’equitat i que ho comparteix amb el conjunt de la societat perquè hi estem arrelats. Això dona una potència enorme al projecte. És molt important mantenir i reanimar permanentment el sentit d’Abacus però també que la manera de gestionar de forma cooperativa sigui la que marqui la diferència.
MARTA. La singularitat d’Abacus és tenir socis treballadors i socis de consum treballant conjuntament, evolucionant cap a un horitzó comú. Amb els socis treballadors s’ha avançat molt però ens queda el repte d’implicar més els socis consumidors. Som tants que encara ens falta més imaginació, creativitat i ganes per poder-los fer encara més partícips d’un projecte tan potent com aquest.
Marta, tu també expliques que en aquests últims quatre anys Abacus t’ha aportat més a tu que tu a Abacus. Explica’ns-ho.
MARTA. Quan em van proposar formar part del Consell Rector vaig dir: “No sé si podré aportar prou; al cap d’un any avaluem-ho”. I al cap d’un any no havia pogut aportar tant com vaig rebre. He après el funcionament d’una societat cooperativa que combina treball i consum, cosa que no m’havia imaginat. També he après la confiança que es genera al Consell Rector, on tothom és lliure d’aportar des de mons diversos. I la Mavi ha sabut recollir tots aquests sentits i fer-los avançar. He après una governança transversal, no jeràrquica, que ajuda a l’equitat.
Quin és el secret de l’èxit d’aquesta governança?
MAVI. Estar convençut que el model cooperatiu no és només necessari sinó coherent. Abacus és una gran cooperativa i aquesta és la seva raó de ser: un model de governança amb Consell Rector, amb equitat retributiva i amb una implicació de la gent molt més enllà. Necessitem empreses cooperatives grans i amb força que mostrin que és possible un model gestionat des de l’equitat. La participació és compromís i implicació. Hem de ser una empresa sòlida, eficient i amb resultats però també amb impacte. El gran repte és persistir en el temps: innovar, renovar-se, no tenir por i tenir ambició col·lectiva per ser més grans i més útils.
MARTA. Jo penso en una governança col·legiada, coral. Com més repartim les tasques de representació i de presa de decisions podrem arribar més lluny. Necessitem que aquesta manera d’entendre la cultura i l’educació, que és inclusiva, de 0 a 100 anys, impacti a la societat. Si sumem les habilitats de cadascú podem assolir fites molt més altes.
Una altra cosa que tu destaques, Marta, és aquesta vinculació entre una cooperativa que crea continguts de qualitat i la formació. Com ho definiries?
MARTA. És molt important, això. Mira, quan llegeixes un llibre o un article que et fa veure les coses de manera diferent, vol dir que t’ha format. Si has creat aquell contingut amb idees d’equitat i d’inclusió, d’aquí a la formació hi ha una solució de continuïtat. Aprendre dels millors és formar-se. Necessitem formar persones en el cooperativisme i en una idea extensa de cultura i educació perquè acabin sent directors generals de les seves pròpies vides. Crear continguts és la base per formar-se.
Dèieu abans que Abacus ha d’aspirar a ser una empresa gran. Com és coherent aquest pròposit amb la voluntat de ser fidels al llegat fundacional?
MAVI. Com créixer i a la vegada mantenir el propòsit és absolutament possible però s’ha d’explicar. Una dificultat de ser grans quan ets una cooperativa és que no s’entengui que segueixes sent cooperativa. Avui encara hi ha qui pensa que Abacus és una cadena de botigues. Clar que volem ser grans perquè els nostres competidors són les grans empreses tecnològiques. Aquest equilibri entre avançar com a empresa i avançar en l’impacte institucional i social és imprescindible. Voler impactar socialment però sense un model fort d’empresa no funciona i l’empresa sense impacte tampoc.
De fet, una qüestió que també s’ha treballat els darrers anys sota la teva presidència ha estat aquesta voluntat de recuperar o si més no de posar més èmfasi, en allò que va significar des del seu naixement una cooperativa al servei de l’educació, de les escoles i de les famílies. En quin punt som? Quins deures li deixes a la Marta?
MAVI. Jo crec que estem recuperant i de fet estem incorporant noves propostes. Evidentment, el món de la cultura i l’educació han canviat molt i el context respecte als anys 60 és molt diferent. Però la pregunta que sempre ens fem és com ho farien ara els que van començar. Segurament ho farien diferent però n’estic convençuda que mantindrien aquest model d’empresa cooperativa, col·lectiva, amb propietat compartida i gestió participativa, al servei de l’educació i la cultura. Jo crec que hem avançat, però ens queda molt camí per fer. No perquè el que fem estigui bé o malament sinó perquè la societat avança d’una manera complexa i ràpida. Per tant, hem de veure com aconseguim aquest equilibri entre que l’empresa se sostingui econòmicament, sigui sòlida i, alhora, tingui impacte. I això exigeix també sortir de parlar sempre als llocs de sempre.
Impacte vol dir sortir del cercle més proper i anar allà on potser no ens coneixen tant, però on val la pena que ens coneguin?
MAVI. Exacte. Un repte molt important és donar-nos a conèixer en llocs que no siguin els de sempre. Quan hem anat a parlar d’Abacus al Cercle d’Economia, a Pimec o en espais on no ens coneixien, això fa que la gent ens identifiqui millor. Hem de sortir del cercle estricte de persones que ja ens coneixen i ens estimen perquè tenim la vocació d’anar més enllà i que molta més gent vulgui acompanyar-nos.
Marta, com valores aquest rol d’Abacus en la societat?
MARTA. El canvi és llarg però per sort Abacus té llarga vida. Això vol dir que la cooperativa seguirà avançant, innovant i replantejant-se el que deien els fundadors. Hem de ser sensibles als canvis i acompanyant tothom que calgui: mestres, professors, persones que es formen, famílies que ajuden a educar i també tota la gent de la cultura. Abacus és aquí per acompanyar i estar sempre al servei de les persones. I aquest és un camí llarg. Conèixer l’abast de l’impacte de tot el que fem no és una tasca senzilla. Però al final, el que busquem és actuar, ser útils a la gent i a la societat i contribuir a que hi hagi millors persones.
I també que Abacus segueixi sent un espai de trobada.
MARTA. Sí. Cada vegada que Abacus és percebuda com una institució referent, no l’única ni la millor, però sí un bon referent en cultura, educació i cooperativisme, anem pel bon camí. El nostre repte és aquest: ser un espai de trobada i tenir la capacitat d’acollir tothom que tingui un objectiu a favor de la cultura, l’educació i el cooperativisme. Si ets un referent, ets reconegut com un espai en què pots aportar idees, maneres de fer i possibilitats d’engegar projectes que arribin a molta gent.
En aquest canvi de presidència, totes dues heu parlat d’una nova etapa i alhora de continuïtat. Com es fan compatibles aquestes dues idees?
MAVI. Quan jo vaig assumir la presidència, també vaig viure un moment com aquest de la mà d’en Miquel Cabré, que em va acompanyar en tot moment. A mi m’agrada aquesta idea d’obrir una nova etapa perquè vol dir que continues, que tens noves propostes i ganes de seguir endavant i de renovar-te. No es tracta de tancar res sinó d’una continuïtat renovada. És mantenir el llegat però no només l’inicial sinó el de tot el que ha passat al llarg de 58 anys i el que volem que passi. Obrir una nova etapa és pensar des del present que voldrem el futur que estem construint. Això és ambició col·lectiva, és audàcia, però també rigor. I sobretot vol dir que seguim amb aires nous perquè la vida necessita aires nous.
Marta, això vol dir continuïtat però alhora afrontar nous reptes?
MARTA. Sí, exactament. El Consell Rector no es renova al 100%; només una part. Surten unes persones i això inclou figures tan importants com la Mavi. Però no hi ha trencament i això és bonic i alhora un repte. Hem estat parlant tota l’estona de rigor i d’estimació, d’exigència i de confiança. O sigui que estem plens de dinamisme en aquest sentit: nova etapa i continuïtat.
I, per acabar, què li diries a la nova presidenta d’Abacus?
MAVI. Li diria sobretot que posi tota la passió en mantenir viu el llegat cooperatiu i el que els fundadors ens van transmetre. Si el manté viu, segur que afiançarà la governança, enfortirà el model d’empresa cooperativa i l’impacte social. El llegat és per persistir en el temps. I això és el més important.
I què li demanes, tu, a la Mavi?
MARTA. Que no te’n vagis del tot [riuen totes dues i s’agafen de les mans]. N’hem parlat en algun moment, i tu deies: “Ara estaré uns mesos que em dedicaré a caminar, a voltar”, però després necessito que hi siguis per poder compartir moltes més coses quan jo ja n’hagi après moltes altres. I que puguem trobar espais com aquest on em puguis anar donant consells com els que m’has donat avui i d’altres que segur que encara no m’has dit.
MAVI. Vosaltres sabeu que podeu comptar amb mi perquè jo compto amb vosaltres.
