- L’acte reuneix a Barcelona més d’una vintena de veus internacionals per debatre el paper del cooperativisme en la diversitat cultural i els drets socials
- Els participants coincideixen a destacar les cooperatives com a motor de cohesió, innovació i sostenibilitat global
Abacus ha estat avui l’amfitriona de l’acte Cooperatives i cultura. Diversitat, drets culturals i socials, celebrat a la Casa Abacus en el marc de la Conferència Mundial sobre Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible de la UNESCO (MONDIACULT 2025), que tindrà lloc a Barcelona del 29 de setembre a l’1 d’octubre. La jornada, organitzada per l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) en col·laboració amb CICOPA, Abacus i l’Arizmendiarrieta Social Economy Think Tank (ASETT), ha posat en valor el cooperativisme com a agent cultural de primer ordre i com a peça clau en la construcció d’un futur més inclusiu i sostenible.
La presidenta d’Abacus, Maravillas Rojo, ha obert la jornada recordant que el cooperativisme “és un moviment viu i ple de futur amb profundes arrels històriques” i que avui demostra la seva capacitat per donar resposta a "reptes tan urgents com la polarització democràtica, el canvi climàtic o la desigualtat". En la mateixa línia, la comissionada de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, Nadia Quevedo, ha remarcat que la ciutat “vol ser també una capital cooperativa en l’àmbit cultural, capaç d’atraure iniciatives que connectin les persones i reforcin la democràcia cultural”.
El debat s’ha enriquit amb la intervenció d’Iñigo Albizuri, membre del Consell de l’ACI i director de l’ASETT, que ha defensat la diversitat cultural i l’ús de llengües minoritàries en espais globals, i ha subratllat que “des dels llibres fins a les fàbriques, tot es pot fer de manera cooperativa”. També l’argentí Ariel Guarco, president de l’ACI, ha reivindicat les cooperatives com a solucions per protegir el patrimoni cultural: “des de les cooperatives de dones que preserven el coneixement dels arbres fins a les de pescadors que sostenen tradicions, són la prova que la cultura és motor de desenvolupament sostenible i de pau”. Per la seva banda, Simel Esim, cap d’Economia Cooperativa de l’OIT, ha fet una crida a integrar les cooperatives en les polítiques culturals com a sòcies “fonamentades en els estàndards internacionals de treball i inspirades per la saviesa dels pobles indígenes i tribals”.

La segona taula, moderada pel sotsdirector general d’Abacus, Víctor Meseguer, ha posat sobre la taula el paper de les cooperatives culturals en la transformació social. El president de Cooperatives Europe, l'italià Giuseppe Guerini, ha destacat la força de la cultura cooperativa com a motor democràtic i transformador, “el millor antídot contra el capitalisme depredador”, i ha afegit que aquestes organitzacions lideren iniciatives que fomenten identitat i inclusió. La presidenta de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Laia Bonastra, ha coincidit assenyalant que sense la dimensió cultural el cooperativisme no podria complir plenament la seva funció social.
També des d’Itàlia, Giovanna Barni, presidenta de CulTurMedia Lega Coop, ha exposat com les cooperatives fan accessible el patrimoni i empoderen les comunitats, demostrant que la cooperació és clau per a un futur col·laboratiu i centrat en les persones. En el mateix debat, el basc Patxi Olabarria, president del Consell Superior de Cooperatives d’Euskadi, ha recordat que educació, cultura i comunitat són inseparables, mentre que la brasilera Heloísa Lopes, vicepresidenta de Sicredi Pioneira, ha compartit el manifest de la COP30 al Brasil: “la sostenibilitat no és un accessori, és l’essència de les cooperatives”.
Al seu torn, la britànica Liz McIvor, directora del Cooperative Heritage Trust, ha assenyalat que “des de murals fins a música, Rochdale demostra que la cooperació cultural és viva i orientada al futur”, i ha afegit que la cooperació “és una cosa viva, no només un record del passat”. També hi ha intervingut Marta Lozano, presidenta de WazoCoop, a Extremadura, que ha subratllat la importància de treballar amb les comunitats i els territoris rurals per reforçar la cooperació i el desenvolupament sostenible en zones de baixa densitat.



El tercer bloc, dedicat a l’agenda post-2030, ha comptat amb representants institucionals i internacionals. El director general d’Economia Social i Cooperatives de la Generalitat, David Bonvehí, ha destacat el paper de les cooperatives en la preservació de llengües, patrimoni i identitat cultural, i ha recordat que, a Catalunya i arreu, “les cooperatives són llavors de participació cultural i incideixen en la política pública”. El seu homòleg basc, Jokin Díaz, ha remarcat que la tradició cooperativa del País Basc ha sabut combinar emprenedoria, indústria i cultura amb polítiques d’economia social sòlides, i que la intercooperació, la formació i les estratègies comunitàries generen ocupació i impacte real.
Des d’una visió internacional, el francès Sébastien Vauzelle, responsable de la Coalició Local 2030 de l’ONU, ha apostat per alinear el cooperativisme amb els objectius globals; Osamu Nakano, sotsdirector executiu de la Unió de Cooperatives de Treballadors del Japó, ha defensat la cooperació intergeneracional; i P. Santosh Kumar, director de Legislació de l’ACI a l'Índia, ha obert la seva intervenció amb una frase contundent: “la identitat és la suma de totes les nostres experiències”.
La cloenda ha anat a càrrec de Diana Dovgan, secretària general de l’Organització Sectorial de l’ACI de Cooperatives Industrials i de Serveis a Bèlgica, i de Francesca Martinelli, directora del Centro Studi Doc Foundation i relatora de l’ACI a Itàlia, que han coincidit en remarcar la necessitat de consolidar el cooperativisme com a motor cultural i social a escala mundial.
Amb aquest esdeveniment, Abacus consolida la seva vocació de punt de trobada internacional i contribueix a situar Barcelona com a referent global del debat sobre cultura i cooperativisme, amb la participació de més d’una vintena de ponents d’Europa, Amèrica i Àsia.




