- La feina de documentació per elaborar un reportatge, que es publica al número d’abril, sobre aquest establiment del Solsonès en facilita la troballa
- La fonda funciona de forma ininterrompuda des del 1524
La revista Descobrir, editada per Abacus, ha localitzat el document fundacional de la fonda més antiga de Catalunya, l’Hostal de Pinós, al Solsonès, que es remunta al 1524. La troballa s’ha fet en el marc de la feina de documentació duta a terme per Narcís Clotet durant l’elaboració d’un reportatge sobre l’establiment, que enguany celebrar el seu 500 aniversari, que es publica al número d’abril de la revista.
Els reportatges del dossier d’aquest proper número del Descobrir ressegueixen algunes de les millors fondes del nostre país i permeten conèixer les nissagues hostaleres més antigues del Principat, així com els seus proveïdors i el territori on s’ubiquen. El dossier, que porta per títol «Parada i fonda», arrenca amb la celebració dels 500 anys de l’Hostal de Pinós.
El document fundacional de l’Hostal de Pinós es va localitzar durant una visita que va fer Clotet a l’Arxiu Diocesà de Solsona en què l’arxiver Josep Porredon li va facilitar els papers del santuari de Pinós per fer la cerca. En un lligall d’una vintena de pàgines, Clotet va poder llegir que l’any 1523 el capellà administrador del santuari, Narcís Garriga, va pactar amb la senyora de Pinós, Elisabet de Josa, la cessió dels drets per fundar i gestionar l’hostal. Al document, l’administrador demana poder cobrar pels serveis de l’hostal i es compromet a posar-hi hostaler en el termini d’un any. Si no ho fa, li poden embargar els béns. “I, efectivament, més avall se certifica que l’any 1524 Joan Bertrans, de Castelltallat, es converteix en el primer hostaler de Pinós”, assenyala Clotet.
L’arxiver Porredon suposa que es tracta d’un lligall que va servir per a alguna causa judicial posterior, ja que inclou successius pactes i acords subscrits en diferents anys entre la senyora de Pinós i els administradors del Santuari. El document fundacional de l’Hostal de Pinós es troba al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
Joan Morales, director de la revista, afirma que l’existència durant mig mil·lenni de l’Hostal de Pinós és una autèntica proesa amb pocs precedents al món. “Modestament, amb la publicació d’aquest número, volem posar remei a l’oblit que pateixen molts d’aquests establiments centenaris i anar, si és possible, un xic més enllà. Perquè la tradició culinària catalana, indubtablement una de les més riques i destacables que podem trobar, mereix tots els reconeixements”, indica. I conclou: “En l’ecosistema gastronòmic del país —que té els fonaments, i vull remarcar-ho ara més que mai, en un sector primari temeràriament castigat—, les fondes i hostals són una peça bàsica. Per tradició, per compromís, per valors i per resiliència”.
